El Blog de Manel Gutiérrez V.2

Hola a tots, us recomano que us aneu passant per la galeria de fotos (provisional i cutre) del Blog. Allà trobareu noves fotos

-Excursió al Puig de la Creu 

-Excursió a Collfornic - Matagalls 

- Fotos Vallparadís - Terrassa

Excepte les del Vallparadís son excursionetes que em anat fent aquestes setmanes, i per motius de temps no he pogut posar aquí.. 

Apa doncs, fins aviat!

Percert!!! Aquest cap de setmana, farem 

Sentmenat - Torre Roja poblat ibéric - Salt de Corró - Font de Bou - Cova de Guanta i Dolmen.

No hi ha comentaris

Aquesta es una carta feta a Ferran Monegal (sense resposta sobre l'article al programa Desafio Extremo Soc un fidel seguidor del Programa Telemonegal, ara bé també de Jesus Calleja i Emilio (el càmara) i no m'agrada quan fà demagogia...

Bon dia Sr Monegal.

Soc Manel Gutiérrez,  un Fidel seguidor de la seva columna diària i del seu programa, fins i tot, alguna vegada he anat com a públic. Estic normalment, d’acord amb la seva manera de veure la tele, ara bé, ahir llegint la seva columna a El Periódico,  vaig veure que va comentar un programa, que també segueixo cada setmana, que es Desafio Extremo.

No hi ha comentaris     Article complet...

Avui, es un dia trist per a mi  i per tota la meva família, i crec que per a tots els que la coneixien. S ha anat la meva gosa, la Queen, als seus 13 anys avui ja ha dit adéu. Al final s'ha quedat a frigiliana, Recordo, encara quan la vàrem agafar, va ser de casualitat, ja que era per al dia de la mare, de  el meu germà i jo vàrem anar a Caldes, a comprar un regal per a la meva mare, vàrem passar per una tenda d'animals on regalaven gossets i després de trucar al meu pare, ens va dir que si, al principi, ell pensava que era un gos de porcellana, després de tornar-li a preguntar (ja que ens estranyava que digués que si, vàrem anar a la tenda però ja s'havien endut els gossets, però ens van dir, que hi havia un home que tenia un que també els regalava i aquest era la Queen. 

No es perquè sigués el meu, però  ha sigut (i per sempre li recordarem) com la millor gosa que em conegut, ja que sempre atenta a tot, ha sigut molt bona i dòcil. tot i que tinc un record al nas

La gosa, va tindre 11 cadells d'una sola vegada, encara recordo el dia que va néixer, tota la nit parint,  La meva mare allà tota la nit esperant a que sortissin, ella com sempre vigilant que tots poguessin mamar i així que ningú passés gana. Li tenia un afecte especial a la meva mare, ja que sempre estava amb ella, i sobretot, amb la meva avia ja que et tot moment estava al costat vigilant-la. 

Avui descansa, a la Vinya (Frigiliana) l'únic que em sap greu i que  encara no em faig a l'idea que es quan vagi no la tornaré a veure, l'ultima vegada va ser al febrer quan vàrem anar a l'aniversari de la meva mare, Sincerament, ha sigut molt dur aguantar tot el dia sàpiguen això i no poder expressar-ho, ara amb llàgrimes als ulls estic escrivint aquestes 4 paraules, Es inexplicable tots els bons records, i cap de dolent que he passat amb la Queen una gosa, que sempre ha estat i que he passat la meva adolescència amb ella, sortint a tot arreu i sempre esperant a que li donés un osset o esperant a que marxesin ens meus pares per pujar-s'hi al sofa.

Queen, sempre et recordaré avui i sempre.

No hi ha comentaris

Hola a tots,

Avui, fruit de la casualitat, he vist que ja està disponible, part de la carretera de Polinyà a Sentmenat al Google Street view.

1 Comentari     Article complet...

Aquesta setmana santa, em anat finalment a Colliure (França), està aprop de la frontera amb Espanya a uns 30 Km de la Jonquera. En principi, volíem anar al Parc Nacional dels estanys de Sant Maurici, però amb l'amenaça de pluja i neu ens em decantat per anar aquest poble, que tenia força ganes d'anar després que m'ho va recomanar en Josep quan vaig estar desplaçat uns dies a Abertis, d'això ja fà uns 2 anys.

Com que ho vàrem decidir si marxàvem o no, ahir a la tarda, no vàrem mirar gaire cosa de campings ni on anar ni res, tot i que a nosaltres, ens agrada preparar-ho tot, aquesta vegada em anat a l'aventura.

Ens em llevat sobre les 9:00 del matí a Sentmenat, i entre acabar de preparar-ho tot no em sortit fins les 11:30.

Primer de tot, com cada vegada després d'un any mes o menys de no tocar el remolc, em anat a la benzinera, a mirar la pressió dels pneumàtics i a omplir el diposit ja que ha França es mçes cara la benzina (a França està ara mateix el gasoil a 1,09 € i a Sentmenat a 0.89€).

Com sempre ens em deixat alguna cosa i aquesta vegada a sigut:

• La camara digital, veritablement ha sigut una putada, ja que sempre ens passa el mateix, tot i que aquesta vegada no em pogut fer ni una sola foto

• El meu mòbil, això m'importa menys, perquè no trucaré ni agafaré el telefon, ja que costa una pasta això del Roaming.

Tot i ser operació sortida per la AP7 ha agut una mica de caravana, però no ha sigut passat la frontera on ens em trobat tot el problema, més d'una hora per fer 10 Km, i tot ha sigut perquè estaven netejant la mitjana i havia un carril per sentit tallat. Ara bé, el peatge no estaba en obres i em pagat 0,90€.

Finalment, em arribat al càmpingLes Amadiers de Colliure, sobre les 15:00 em deixat la tenda, i em anar a dinar. No em pensat amb que els francesos dinen avans i cosa sorprenent, només un restaurant estava obert i em pogut menjar alguna cosa, tot i que no ens han mirat gaire bé.

Em tornat al càmping i em muntat la tenda,ja que tot i que no ha problema que es mulli la tenda, després toca assecarla.

El càmping està força bé no es molt car, el forfait (a frança s'en diu així i inclou tenda, cotxe i dos persones costa 20 € mes 3 € d'electricitat.

El problema, i per això fins que no torni no ho podré posar (a més que no m'agrada publicar enlloc que marxo) es que no hi ha internet al camping, cosa que per una part està bé pero per una altre i es el nostre cas, es quasi un problema, perque tot i estar tan aprop de Catalunya no s'agafa ni una sola emissora catalana, i el Francès no es que el dominem precisament, així que no ens enterrem ni si plourà demà.

De visitar, a Collioure, vàrem veure la tomba d'Antonio Machado, la muralla i després vàrem anar a Perpignan a visitar la ciutat.

Al final i veient la pluja que hi havia i que no parava vàrem decidir tornar dissabte, tot i que degut la falta de fotografies, i el temps que no acompanyava, no trigarem molt en tornar. 

Conclusions d'aquesta sortida:

Està molt bé, mai havíem passat de la jonquera per aquesta part (fa un parell d'anys vàrem anar a Carcasonne) i es impressionant el canvi que hi ha al passar la frontera, no està gens masificat el litoral mediterrani i dona goig passejar per allà tot i la pluja..  També una  cosa que m'ha sorprès d'aquesta zona, que es la Catalunya francesa, es que a tot arreu està la bandera catalana,, ara bé no hi ha ni deu que el parli (ni que sàpiga català).

Apa fins un altre!

foto de www.maisondecampagne.org

No hi ha comentaris